RESTAURACIÓ PAISATGÍSTICA?

A primers de març, el nostre Ajuntament començava amb LES OBRES DE RESTAURACIÓ PAISATGÍSTICA DEL ENTORN DELS MURALLES DE LLEVANT (Veure Xatibrut 07-02-2007 i 30-03-2007), obres que des de fa uns mesos ja estan finalitzades i el resultat dels quals no pot ser més lamentable.

No s’han tingut en compte les protestes i les concentracions de molts ciutadans i de moltes ciutadanes que es van portar a terme durant mesos, amb la intenció de dissuadir als nostres mandataris que tot allò que s’estava realitzant en les Muralles de Llevant, era un despropòsit i que l’única cosa que anaven a aconseguir era enlletgir aquell entorn i per descomptat, posar tones de formigó en un paisatge que no ho requeria.

Patrimoni, segurament per l’eco que aquesta construcció estava tenint en els mitjans de comunicació, va obligar a l’Ajuntament a estrènyer aquell camí de formigó (xatibrut 21-02-2007), però encara així, el despropòsit ha seguit endavant i segons sembla, el resultat no els ha agradat ni tan sols, als que han decidit la seua construcció.

Aquest estiu, quan miraves el pujol on es troben situades aquestes muralles de Llevant, donava la sensació que havien dues muralles distintes: una, la de tota la vida, en la part més alta del pujol i altra muralla un poc més a baix i que corresponia al que era en camí de formigó. Doncs bé, fa uns dies, mirant des de lluny aquest pujol, la sensació és que tornen a haver solament unes muralles, les de tota la vida.

Aquesta vesprada, hem estat veient el que havia passat amb esta segon muralla, es a dir, en el camí de formigó -in situ- i hem pogut comprovar el que anteriorment hem comentat: que no li ha agradat el resultat ni a qui han decidit invertir allí els 251.221,50 € de la subvenció de la Unió Europea.

I vostès es preguntaran, com sabem que no els ha agradat? La resposta és molt senzilla i solament cal veure el que allí s’ha fet. Estan intentant tapar l’impacte visual del camí de formigó, amb desenes d’exemplars d’una planta de creixement molt ràpid (ens sembla una varietat de l’espècie Fatsia, encara que no estem segurs d’això, però ho averiguarem). Aquesta espècie arbustiva de gran port i de creixement, com hem dit abans, molt ràpid, plantada en gran nombre a banda i banda del camí, està destinada a ocultar la vista del mateix, encara que al pas que anem, si no es preocupen de podar-les regularment, impediran també el pas per aquest camí i de poc els hauran servit els diners gastats.

Restaurar per definició és “posar una cosa en l’estat que estava abans” i els diners de la subvenció estaven destinats a la Restauració paisatgística de l’entorn de les Muralles de Llevant. Si això és així, per que s’ha plantat una varietat vegetal que res té a veure amb l’entorn?. Per què no s’ha repoblat tot el mal que s’ha fet durant la construcció, amb espècies existents en la zona?. Per quina raó s’ha alterat el paisatge amb aquestes plantes?

A la nostra manera de veure, perquè les espècies autòctones de la zona no tenen l’envergadura que desenvolupa aquesta planta i no ocultarien el camí, malgrat que al principi si que es van plantar espècies autòctones i es van assecar, segurament perquè l’estiu no era la millor època per als trasplantaments.

És a dir que el que s’ha fet no és una restauració paisatgística, és una alteració paisatgística i aquest no era la destinació d’aquesta Subvenció.

De totes maneres, l’estat del camí i l’exquisidesa dels seus acabats, clamen al cel: tub de plàstic entre les muralles, pedres soltes per tots els costats, forats que donen pànic, ferros que se surten del formigó, etc. etc.

A continuació es poden veure unes quantes fotos de com està en aquests moments el camí de formigó, és per tirar-se les mans al cap, a comprovar com es llancen els diners: un nou nyap, com totes les obres que es fan des del nostre Ajuntament.

Sincerament, algun dia ens agradaria poder felicitar a l'Ajuntament per haver portat a terme alguna obra pública “com Déu mana”, ben acabada i en condicions, però per poder-ho fer, tindran que fer un canvi radical en la manera de fer les coses... o esperar algun miracle.