LLUM DE LES IMATGES I CAMI DE FORMIGÓ

Aquests dies, els veïns de Xàtiva estem rebent en les bústies invitacions de l'Alcalde Sr Rus para la inauguració de l'exposició “LUX MUNDI” – Llum dels Imatges- a celebrar el pròxim dia 2 d'Abril.

Des d'ací volem manifestar sense cap rubor que serà una exposició molt positiva per a la ciutat, pagada dels impostos de tots, ja que costa la “friolera” de 70 milions d'euros i que per descomptat no és fruit de la iniciativa del nostre Alcalde.

Encara que considerem que aquesta és una exposició irrepetible per a Xàtiva, no podem estar d'acord en la manera amb que s'han planificat les rehabilitacions dels edificis que la van a albergar, doncs ha anat tot molt de pressa, ja que haurà algunes seus per acabar el dia de la inauguració, sense contar amb els carrers que estaran encara per a aquestes dates en obres.

Aprofitant la inauguració d'aquest esdeveniment volem fer des d'ací altra invitació, però aquesta dirigida al nostre Alcalde, perquè contemple amb els seus propis ulls, les barbaritats que s'estan fent als voltants de les Muralles de Llevant.


INVITACIÓ

Benvolgut Alcalde:

Em complau convidar-li qualsevol dia a qualsevol hora, en la Muralla de Llevant, a comprovar per vosté mateix la barbàrie que s'està cometent en la zona –CAMÍ DE FORMIGÓ- l'atemptat cultural més important succeït en aquesta ciutat en els últims temps, que vol carregar-se el llegat cultural existent en el nostre territori. Qualsevol dia les portes les tindrà obertes perquè vosté i el seu Consistori puguen albirar el nostre patrimoni històric, al que se li intenta matxucar amb actuacions com les que s'estan portant a terme i puguen admirar en l’entorn de la muralla, amb prop de 300 metres de llarg i molts metres cúbics de formigó, que estan massacrant el lloc, guiats per un mal sentit de conservació que tenen vostés del nostre patrimoni.

Durant la visita, es podran contemplar vestigis arqueològics i naturals que s'estan destruint en una zona de muralles tan emblemàtica del nostre patrimoni: rocalls naturals amb plantes silvestres i aromàtiques en molts casos, que estan canviant-se per terra solta en la que estan plantant alguns exemplars de la zona. Des d’allí també podrà gaudir d'una magnífica vista d'una altra de les barbaritats més recents d'aquest el seu últim mandat, almenys fins a ara, que és el despropòsit de la “cubrición” de la Plaça de Bous (que malament sona això de “cubrición” que tenen vostés posat en el cartell que hi ha a la Plaça).

Com a veí, he de reconèixer el fort esforç econòmic de la UNION EUROPEA, mitjançant el Fons Europeu de Desenvolupament Regional per a l'actuació en matèria de restauració i millora paisatgística d'entorns urbans (que contrasentit el que es gaste una subvenció per a una millora paisatgística en destruir el paisatge de la manera que s'està fent), que per un import de 251.221,30 euros han rebut.

No sabem si contarà amb alguna personalitat política o eclesiàstica que l’acompanye en la seua visita a la zona, encara que no estaria de més que convencés al Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Camps a que l’acompanye, però si ho desitja, serem molts els veïns i veïnes que estarem disposats a acompanyar-li, i de passada, exigir-li la reversió de la zona al seu estat original.

Esperem gaudeixca de l'esdeveniment i que siga del seu interés. Li facilitem a continuació informació fotogràfica de les obres i del seu resultat fins al moment.

Xàtiva, 27 de Març de 2007.

Xatibrut

Molts rocalls naturals com els que es mostren a continuació, se'ls han carregat...

...I en el seu lloc s'està posant açò:

DONANT EXEMPLE

Una ciutadana ens envia les dues bones fotos que a continuació reproduïm i que estan preses en la Baixada del Carme.

Com es pot comprovar, la nostra Grua Municipal, o siga, aquest artefacte que si més no et descuides se't ha dut el cotxe, si las deixat un moment mal aparcat i t'has de rascar la butxaca per a recuperar-lo, doncs també aparca malament: ni més ni menys que en doble fila i davant d'un gual. Quasi res!

Seria qüestió de plantejar-li a l'Ajuntament que posés un servei de Grua per a retirar també a les grues mal aparcades i com tots que pague!

Això és el que es diu predicar amb l'exemple.

PUJANT AL CASTELL DE XÀTIVA

Tots sabem el gratificant que resulta pujar al Castell, gaudint de meravelloses vistes de la ciutat, entre pins, ametlers, oliveres i molta vegetació. És un passeig únic, amb encant. Pugem sense presses, fixant-nos en les últimes actuacions que s'han fet en la zona i com sempre, hem pogut comprovar que no hi ha cap obra que emprenga aquest Ajuntament, amb subvenció d'ací o amb subvenció d'allà, dóna el mateix, que s'acabe com es deu acabar, és a dir, correctament. No sabem si per abandó, per deixadesa, per falta de control, per falta de gust per fer bé les coses o simplement, perquè els dóna tot igual: la qüestió és que es vegi que fan coses; el de menys és el resultat del que es fa.

Fa uns anys, es van posar els fanals que il•luminen la carretera des del seu inici a la Torre de l’Ametla, fins a la porta del Castell. Llavors, es van deixar per posar uns quants fanals, encara que els ancoratges dels mateixos al sòl sí que es van instal•lar. Es veu que s'hauran descomptat al fer el càlcul del nombre de fanals que eren necessàris, vam pensar en el seu moment. Doncs bé, diversos anys després, aquests fanals segueixen sense ser col•locats i, excepte error, hem contat sis els que falten. Tan complicat seria col•locar d'una vegada ja aquestos fanals?






A l'arribar a la Torre del Sol, que es va acabar de reconstruir farà més o menys un parell d'anys, hem pogut comprovar que el terreny que es va aplanar per a situar els materials de construcció de les obres, està erm, amb restes de sorres, graves, ciment i trossos de rajoles. Una zona com aquesta, tan emblemàtica de la nostra ciutat, no mereix que es regenere i torne a estar com abans de l'inici de les obres, és a dir, amb algun arbre i amb la terra adequada perquè puga créixer un altra vegada la vegetació autòctona del lloc?






Enfront de la Torre del sol, també es pot veure un cartell, amb el patrocini de la Fundació Pere Compte i amb diversos logotips, entre els quals figuren els de la Generalitat i la Diputació (propaganda no falta), en el qual s'indica la restauració de l'aljub que allí existeix. Doncs bé, obres de restauració no hi ha ara cap en marxa, pel que res justifica l'existència allí del cartell. Què esperen per a llevar-lo i que la seua presència no moleste la vista de la Torre, que és l'important del lloc i no la publicitat?

Finalment comentar la construcció que es va fer fa uns anys i que va tenir en el seu moment bastant ressò en la premsa. Es tracta del rafal o cotxera que es va plantar front al grup de les Santes, és a dir, en l'última casa del carrer d'aquest nom, pel que sembla i segons es va dir també en el seu moment, sense Llicència Municipal i que segueix allí impertèrrit, tapant tota la vista d’una part de les muralles de la ciutat als que baixen pel Bellveret. No sabem si serà legal o no aquesta construcció, però per descomptat no és apropiada per a la zona. Sense menysprear els drets legítims que puga tenir el seu propietari, alguna solució haurien de buscar els nostres mandataris, per llevar d'aquest lloc la citada construcció.

XÀTIVA DIGNA: tots els dijous a l’Ajuntament!

Dijous passat en la casa de la cultura, es va celebrar una assemblea convocada per la Plataforma Xàtiva Digna, a la qual van assistir prop d'un centenar de persones, que és un èxit, si tinguem en compte que totes aquestes persones van acudir a l'esdeveniment només pel seu interès en la conservació del Patrimoni de la nostra ciutat, i no per berenar o per a rebre un regal, com es fa en altres convocatòries.


Es va iniciar l'Assemblea amb una introducció de la situació actual de les obres que s'estan realitzant en “el camí de formigó” de les Muralles de Llevant i de les gestions que s'estaven portant a terme, posant l'accent en la negativa de l'Alcalde Alfonso Rus, a acceptar una audiència amb els representants d'aquesta Plataforma, que se li ha sol•licitat, per a donar-li a conèixer la seua postura sobre aquest tema.

Seguidament es va projectar un vídeo de la nostra ciutat, en el qual es mostraven imatges del nostre patrimoni cultural i natural i de les agressions que està sent objecte aquest patrimoni. La projecció va ser molt aplaudida pels assistents, qui van proposar que s'editessin còpies del mateix, amb la finalitat que tota la ciutadania pogués conèixer el que està passant realment a Xàtiva, en el que a conservació del seu patrimoni es refereix.

Després alguns assistents van exposar les seues postures sobre qüestions relatives a Santa Clara, Bixquert, proliferació de bol•lards en la ciutat, carrer Corretgeria, etc. per a concloure debatent sobre les concentracions a realitzar, per a reivindicar la paralització de les obres i l'eliminació definitiva del camí de formigó, com l'atemptat més urgent que té per a solucionar el Patrimoni de Xàtiva.

Al final es va acordar el realitzar concentracions tots els dijous, de 8 a 8:30 de la vesprada, enfront de l'Ajuntament de la nostra ciutat.

Des d'ací, ens permetem la llicència de fer una crida a tots els ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat, perquè assisteixin a aquestes concentracions, amb la finalitat d'exigir la conservació adequada que el Patrimoni de la nostra ciutat es mereix i, sobretot, per a evitar que se segueixi degradant per la manifesta falta de sensibilitat que té l'equip de govern del nostre Ajuntament en aquest tema.

Creguem que aquestes concentracions són molt importants per aconseguir paralitzar les obres del camí de formigó i deixar-lo con estava abans i més ara que, segons hem llegit a Xàtiva i Progrés, Patrimoni ha decidit que continuen les obres.

Entre tots ho podrem aconseguir.

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

Hui Dia Mundial de l'Aigua, no hem volgut passar per alt el fer un comentari referit al que es desperdicia l'aigua en el reg de la nostra ciutat o com menys, en el reg de la gespa en la Ronda Nord.

Dissabte passat, quan era poc més de la una de la nit, vam passar per citada via i ens quedem perplexos al contemplar la quantitat d'aigua que es perd regant la gespa que allí existeix. Només estaven en marxa els aspersors situats entre les rotondes del Tanatori i la següent, és a dir, la de la Seat i podem assegurar que es perdia moltíssima més aigua de la que s'aprofitava i això no té justificació. No feia vent que pogués desviar la trajectòria dels aspersors o difusors de l'aigua, pel que deduïm que això succeirà totes les vegades que es connecte el reg. Si a aquest tram de gespa li sumem els altres trams que té la Ronda Nord, a més de les rotondes, el desaprofitament d'aigua ha de ser d'escàndol.

Com es pot permetre un Ajuntament tal malbaratament injustificat d'aigua? Com s'atreveix a reclamar un transvasament de l'Ebre el Partit que mana en la nostra ciutat, quan és incapaç de racionalitzar el seu ús i millorar la seva gestió? Cert és que en la nostra ciutat aparentment no existeix cap problema de subministrament d'aigua, però això no justifica que es malbarate i es llence a l'embornal un bé tas escàs com és l'aigua.

Sentim no poder oferir fotos amb els aspersors en funcionament, perquè quan vam passar per la zona no dúiem la càmera damunt i mentre anàrem a casa a per ella, aquests ja s'havien desconnectat, encara que es poden veure les fotos de les dues parts de la calçada, per on deu minuts després de desconnectar-se el reg, l'aigua encara seguia circulant.




Per altra banda, comentar tot el contrari. En aquests maseters de les fotos, es van posar aquestes noves plantes tan sols fa uns vint dies i en ells es pot veure el estat en que es trobaven ahir. El motiu, encara que semble una paradoxa, en la falta d'aigua. Però ací no passa res, com tenim un Ajuntament ric, que tot ho regala, sobretot quan estan pròximes les eleccions, doncs a llençar l'aigua d'una banda i a replantar els maseters per un altre, que és el que faran pròximament quan hagin d'inaugurar el nou Club de Jubilats, damunt del qual es troben aquests maseters.

COM QUEDARÀ TOT AIXÒ?

Tan sols falten quinze dies per a la inauguració de l'exposició de la Llum de les Imatges, i encara són moltes les obres que s'estan realitzant en algunes seus i en els seus voltants. Si d'una cosa estem segurs és que tot estarà acabat per al dia de la seua inauguració, encara que hem d'agrair-li al Sr Camps que tingués la seua Agenda repleta de compromisos i la inauguració s'hagi retardat fins al dia 2 d'Abril, perquè així es tindran alguns dies extra per a rematar les feines.

Pel que fa als edificis, no dubtem de la professionalitat i el bon fer de les empreses que s'han ocupat de la seua restauració, però les presses no son les millors aliades d'una obra ben feta. És una llàstima que en una ocasió com aquesta, no s'hagi rehabilitat exteriorment la Seu en la seua totalitat, ja que no s'ha actuat en la façana Sud ni en la Cúpula. Pel que fa a la casa de l'Ensenyança, es podria haver acabat el “colomer” que es va reconstruir en el seu moment i les obres del qual estan encara pendents de concloure.

D'altra banda, doncs alegrar-nos d'aquestes intervencions en edificis del nostre patrimoni local, que gràcies a aquest esdeveniment s'han portat a terme, encara que les coses deuen fer-se pensant en la ciutat i en el seu futur i no com es fa tot ací: grans obres i grans fastos per a vanagloria personal del nostre Alcalde.

Pel que fa al carrer de l'Abad Pla i a la Plaça de Santa Tecla, que s'estan arreglant contrarellotge, fa por pensar com van a quedar o el que duraran, després de l’experiència d’arranjaments de carrers en els quals han tingut tot el temps de món per a realitzar-los, han quedat al poc temps fets una porqueria, com el carrer Montcada, Portal del Lleó, Peris, Sant Domènec, Plaça de la Bassa, Plaça de Calixte III, etc. i l'últim, és a dir, el Carrer de la Corretgeria ja dóna pena només acabar-lo, el que es pot esperar d'aquestes dues que s'estan arreglant, a jutjar pel vist anteriorment, pot ser d'escàndol... o potser que tinguem sort, sona la flauta i els eix una cosa bé, que ja seria hora!

Comprovar-ho, simplement és qüestió de temps.

UNA VOLTETA PER CARRERS DE XATIVA (I)

Este diumenge, entre les 10:30 i les 11:15 hores del matí, vaig donar una xicoteta volta per alguns carrers de Xàtiva. En concret, vaig baixar per Compte d’Urgell, fins a Ausias March. D'ací vaig seguir per Ximen de Tovia, País Valencià, un tram de Baixada del Carme i República Argentina, fins a la meitat del carrer la Reina. En total uns 1800 metres de recorregut, que vaig fer només per una de les voreres de cada carrer.

La finalitat d'aquest curt passeig era simplement comprovar com estaven aquests carrers en el referit a deposicions d'animals. El resultat ha estat aquesta mostra de fotos que es mostra a continuació, perquè tothom puga valorar si és poca o molta la quantitat de deposicions trobades, encara que he de dir que no s'han posat les de xicoteta grandària, ni les que havien en un tros sense asfaltar i en molts dels ancorques dels arbres de Ausias March, tan sols en algun d’ells perquè quede constància, ja que la col.lecció de fotos hagués estat pesada i inacabable. També comentar que en algun carrer ja havia passat l'escombrariaire de servei, pel que algunes caques ja s'haurien eliminat.

He de dir que m'he trobat en el passeig, amb cinc persones subjectant als seus gossos mentre aquests feien les seves deposicions i només una d'elles, repeteix, només una d'elles, va recollir la femta amb una borsa de plàstic i les va dipositar en un embornal i la borsa en una paperera (la persona de la foto amb el gos blanc). La resta, res de res, mirant cap a altre costat com si això no anara amb ells.


També he trobat amb una senyora llençant la borsa d'escombraries a un contenidor d'obres en que ja hi havia set o huit borses més, per no creuar el carrer per a anar al contenidor del fem que hi havia a l’altre costat i altres dues persones també llençant les escombraries al contenidor corresponent, en aquesta hora del matí. No se si haurà un horari per a dipositar les borses en els contenidors. Ha d'haver-lo, encara que en les Ordenances Municipals de Neteja, no ho he trobat.



Cert és que cada vegada hi ha menys civisme en la nostra societat, i moltes vegades no tota la culpa és dels que governen, però crec sincerament que per part de l'Ajuntament es podria fer moltíssim més del que es fa.

És necessari i urgent una campanya de conscienciació per part de l'Ajuntament envers els propietaris i propietàries de gossos. No estaria de més l'insistir en les obligacions higièniques que tenen quan treuen els gossos a la via pública i perquè no?, també recordar-los les sancions que poden tenir lloc si no compleixen amb aquestes obligacions. Aquesta campanya, donada suport per la Policia Local, advertint durant un temps, a qui no compleixin amb les seues obligacions, per a després de transcorregut aquest temps, començar amb les sancions, com ho estan fent ja en moltes ciutats, perquè no es de rebut tindre uns carrers en aquestes condicions.

Si una sola persona, en tres quarts d'hora, ha pogut veure tot això, si tinguerem la desitjada Policia de Barri o simplement, que la nostra Policia Local es dedicarà a deixar-se veure pels carrers de la ciutat, també per a aquestes coses que són tan importants o més que el tràfic, que és l'única cosa que sembla importar-los, la cosa milloraria substancialment.

En el parc públic infantil de l'interior de l'Edifici Gran Reina, vaig poder veure grans pixarades, però no de gossos sinó d'humans. Ací hem vist pixar a persones de totes les edats, des de xiquets fins a homes de la tercera edat, encara que el més sovint és que ho facen xavals de dotze a divuit anys. Es tracta d'una zona molt freqüentada per xiquets i mares, que no es neteja ni amb mànega ni amb màquina, pels Serveis Municipals de Neteja. L'última vegada que van llençar de mànega fa ja tants mesos, que ni ho recorde. Només es neteja quan plou i aquesta vegada hi ha hagut sort: ahir dilluns va ploure i ha quedat prou endreçada.


Pense que si volen una Xàtiva neta, deu ser una tasca de tots i no deixar-ho tot per als Serveis de Neteja.

UN PASSEIG PEL CARRER CORRETGERIA

Aquests dies hem passat diverses vegades pel carrer de la Corretgeria i hem parlat amb alguns veïns i l'opinió d'ells coincideix amb la nostra: NO ENS AGRADA COM S'HA QUEDAT.

Bé, això no té tampoc molta importància, doncs els carrers no van a fer-se a gust dels seus veïns, faltaria més!. Per a aquests menesters, ja tenim un Alcalde i un Regidor d'Obres... i així ens va.

Quan entres en aquest carrer, la primera sensació que es rep, és una sensació de brutícia i amb això no dic que estiga brut, sinó que fa l'efecte que ho està.

Després, quan camines per ell entrant des del cantó del carrer Sant Jacint Castañeda fins al Museu, la sensació que es rep és de perill, però ara no és només la sensació, sinó que el perill existeix realment. Com que les voreres s'han fet pràcticament a nivell de la resta del carrer (només estan algun centímetre més altes) el perill de ser atropellat per un cotxe és real, perquè aquest tram de carrer manca de "plantació" de bol.lards, que sí té la resta.

Conforme vas caminant pel carrer, t’adones que les llambordes estan posats irregularment: unes més altes que les altres, unes juntes, altres més separades. Això dóna la sensació que l'obra no s'ha executat bé, però no és així, ara si que es tracta només d'una sensació, perquè segons diuen, això s'ha fet així a consciència, amb la intenció que els vehicles que transiten per allí, ho facin a poc a poc (a vegades, fins pensen i tot). El que ocorre és que aquest fi no s'ha aconseguit, perquè els que per allí passen, diuen que com més de pressa vas, menys es nota la irregularitat del ferma.

Per altra banda, els bol•lards que es van posar al principi, es van canviar pels que hi han ara i això crec que és l’únic que s'ha encertat, sinó fora perquè els antics tenien la base més ampla i ara, al posar els nous, el buit deixat pels primers, s'ha hagut de tapar amb ciment. O siga, han estropellat un centenar de rajoles de pedra, per no pensar les coses abans de fer-les. Com sempre.


Altra cosa que hem observat és la quantitat de bassals que es formen quan plou quatre gotes. Igual s'ha fet així a posta, per a crear-nos sensació de humitat, qui sap!


Finalment, recomanar que s'arreglen un poc algunes “xapucetes” d'aquestes que mai falten en les obres municipals, com les que es mostrem en la foto, que donen un poc de colorit al carrer, però que certament, es poden millorar.


Ah! se'ns oblidava: Felicitats a l'Ajuntament pels fanals que han triat. Són grans i fan molta llum, encara que estan renyides amb les que es van posar al carrer Sant Domènec. Tampoc fan molta lliga amb els contenidors d'escombraries "de disseny"que han posat.



Algun dia se seguirà una política coherent i homogènia per al nostre casc històric, com succeïx en la majoria de les ciutats que ho tenen. No és de rebut funcionar com es funciona ara, és a dir a capritx de qui decideix: això m'agrada... doncs ho poso! allò també... doncs també ho poso!. Si després no es agrada als veïns, es canvia... encara que mai es canvia res.

Serietat per favor.

UNA HISTORIETA DE LA GRUA

Encara que realment el tema que anem a comentar, pot no tenir relació directa amb el contingut d'aquesta pàgina, no volem passar per alt el que vam presenciar ahir al voltant de les 2 del migdia, en la Plaça de la Bassa i que té com protagonistes a la Grua Municipal i a tres Agents de la Policia Local o empleats de la grua, no ho podem assegurar, encara que els tres anaven d'uniforme similar.

Enfront dels nombres 3 i 5 de la citada Plaça de la Bassa, havien tres cotxes aparcats en bateria, en una zona que està prohibit estacionar. Arriba la grua, enganxa a un d'ells, concretament el situat a la dreta i se’l duu. Els Agents es queden allí, esperant el retorn de la grua per a continuar el seu treball i en aquesta espera, arriba el conductor del cotxe aparcat a l'esquerra i se’n va, amb el que evita la seva retirada per la grua. AL moment arriba un nou vehicle, tipus Citroën Berlingo o similar, de color gris, que aparca en la vacant que havia deixat el cotxe que es va anar. Després d'intercanviar el seu conductor unes paraules amb un dels Agents, es marxa, deixant el seu cotxe aparcat en un lloc prohibit. Torna la grua i es duu el cotxe de color vermell que era el situat al centre.

Se’n va la grua i també desapareixen els Agents, deixant impunement mal aparcat l'últim cotxe que havia estacionat. El cotxe gris, va estar allí, aparcat en zona prohibida aproximadament tres quarts d'hora.

No volem fer cap valoració sobre el tema. Simplement narrem uns fets que hem presenciat i que cadascú tregui les seves conclusions.

ELS VINT CARRERS DE PARRA

Pel que fa als vint carrers que té intenció d'asfaltar el Sr Parra, que ho faci, però que ho faci bé. No només fa falta l'arranjament d'aquests vint carrers, sinó moltíssims més, ja que pràcticament està tota la ciutat per a arreglar, però no amb presses perquè arriben eleccions, sinó amb un programa de manteniment seriós tots els anys, cosa que no ha fet, encara que temps ha tingut de sobra per a fer-ho.

El que no sabem és quin criteri seguirà a l'hora de triar els carrers que van a tenir la sort de ser asfaltats. No sabem si s'emprarà l'ordre alfabètic, o per ordre d'antiguitat en la ciutat, o si es tirarà a sort o si ha prevaldran altres interessos. Avui ens hem donat una volta pel casc antic, i són tants els carrers per a arreglar, que se'ns antoja una tasca molt difícil a l'hora de triar només vint d'elles (i no contem els carrer que han estat mal fets per aquest Ajuntament, con Peris, Montcada, Sant Domènec, etc i els que també estan per arreglar a la resta de la ciutat, com Reina, Abú Masaifa, Ximen de Tobia, etc.)

El que sí hem observat és que aquells carrers que estan més temps fetes, estan en general en millors condicions de conservació que els menys antics. Seria qüestió de prendre nota dels materials que es van emprar en uns i en altres per a tenir clar com s'han d'arreglar. Però potser és demanar massa al responsable d'aquests menesters.

De qualsevol forma, que hagi sort!

EL PONT DEL CLARET

En alguna ocasió hem comentat que aquest Ajuntament no fa cap obra bé feta i això que pot semblar una exageració, tristament és una realitat que es pot comprovar simplement parant-se a mirar un poc qualsevol de les obres que durant aquests dotze anys han fet.

Avui volem comentar un poc la remodelació que es va fer fa ja uns mesos, del pont del Claret, per a adaptar les seues dimensions a l'AVE. Les parets de la seva meitat nord, és a dir, el que recau al Col.legi Claret, estan fetes de formigó i la seva part sud, està feta de la pedra que tenia primitivament. Fins a aquí gens que objectar.

En canvi, si ens fixem un poc en aquesta última part, la de pedra, podrem veure que pràcticament és tota ella massissa, excepte una franja d'uns quinze o vint metres de llargària per trenta o quaranta centímetres d'altura, en la part superior de la paret que dóna a la Av Ausias March. Aquesta franja és de pedra xapada i està a diferent nivell que la pedra massissa. No obstant això, l’últim tram, és a dir el més baixet, s’ha fet nou i de pedra massissa també nova.

No som arquitectes ni tampoc enginyers de ponts i camins, pel que no arribem a comprendre la necessitat d'aquest nyap. Tan difícil hagués estat fer-lo tot de pedra massissa, com estava abans de la reforma? Tant hagués costat el adquirir tres o quatre metres cúbics de pedra que feien mancada per a això?A lo millor era precís fer-ho així, qui sap! L'inconvenient és que això es quedarà ja com està per a tota la seua vida

Per altra banda, si ens fixem en els ancoratges dels fanals del pont, ens adonarem de la longitud i del perill que tenen els plançons que les subjecten. No estaria de més tallar-los i posar unes rosques cegues, d'aquestes que es poden comprar en qualsevol ferreteria. Quedaria molt més endreçat i menys perillós.


Comentariem altres coses d’aquest pont, encara que ens podrien dir que son qüestió de gust i així creiem que és: es qüestió de tindre un poquet de gust per a fer les coses. Gràcies.

ADÉU ALS NOSTRES ESPAIS OBERTS

Cada vegada estem més convençuts que el nostre Alcalde ha de patir de Agorafobia, parauleta que significa "por als espais oberts", perquè és l'única explicació que se'ns ocorre veient la seva manera de procedir en la nostra ciutat.

Havia un espai obert al costat de l'estació de Renfe, espai que ocupaven les vies mortes del tren i es va autoritzar construir allí tres edificis de vuit altures, fins a ficar-se pràcticament sota el pont del "Claret".

També teníem un espai obert en plena Albereda, que seria un luxe d'infinit valor per a qualsevol ciutat, menys per a la nostra, clar, i per això també se’l va carregar com en el cas anterior, amb altra construcció: El Gran Teatre i l'edifici annex per a locals comercials i per a seu de les bandes de música de Xàtiva, que per cert, després de diversos anys de finalitzades les obres, encara no estan ocupats. Ara tenim allí on era un espai lliure, dos carrerons de baixada als instituts i un carrer amb sensació de carreró front del INB Josep de Ribera.