ARMARIS, "CASETES" I ARTEFACTES.

Cada vegada és més la quantitat “d’armaris”, “armaris de paret”, “casetes” i artefactes dignes de figurar en els primers llocs del Rànquing de nyaps nacionals, que estan envaint la ciutat.

Ens imaginem que alguns d’aquests armaris seran completament necessaris, com els destinats a regular els semàfors i per tant, la seua presència en la ciutat estaria justificada.

Uns altres d’aquests armaris, com per exemple els que està posant l’empresa Ono, amb els seus comptadors de llum i tot, a l’igual és imprescindible la seua col·locació en els nostres carrers, però no creiem que la solució que s’ha pres siga la correcta. Per què no es posen subterranis o per què aquesta empresa no compra o lloga alguns metres quadrats de local i instal·la allí els seus comptadors i els seus armaris?

Pel que fa a les “casetes” com la que es mostra a continuació, que està situada al final de l’Av. de Selgas, enfront de les muralles. Perquè serveix aquesta construcció? Segur que no havia altra forma de solucionar el que ha vingut a solucionar aquesta “caseta”?



Aquest armari de paret que està en Santa Clara no es podia haver estat un poc més respectuós amb aquest convent, malgrat que no ho hagi adquirit el nostre Ajuntament i buscar altra solució per a eliminar aquesta construcció de tan mal gust?

El nostre Ajuntament ens obsequia ara i adés amb unes artístiques creacions per a l'enllumenat. Fins a fa poc teníem una d'elles en la Plaça de la Bassa, que ha estat allí diversos anys. Aleshores, en tenim una bastant espectacular situada en l'Albereda, enfront de la Casa Consistorial. Segur que no hi ha altra manera de fer la instal·lació que la d’aquest artefacte tan antiestètic que ens acompanya des de fa molt temps?

Construir una ciutat que sigui agradable per als seus habitants i per als que vénen a visitar-nos, de vegades no costa diners, simplement és qüestió de tenir respecte per la mateixa i fer les coses amb sentit comú.

GREUGE COMPARATIU

Que la reforma que ha fet el nostre Ajuntament de la Plaça de la Bassa és un “churro”, és una cosa que ja hem comentat moltes vegades i que qualsevol que passe per allí podrà comprovar sense necessitat de calfar-se molt el cap.

Que la Brigada Municipal hagi de reposar allí alguns bol·la rds, almenys, un parell de vegades al mes, perquè els derroquen els vehicles que per allí transiten, és una cosa que segurament només ens adonem els que per allí passem gairebé diàriament, encara que és un fet cert, que coneixen de sobra des de l'Ajuntament.

Que la reposició d’aquests bol·lards suposa una despesa contínua per a les arques municipals, està molt clar, encara que és incomprensible, ja que és senyal inequívoca que les coses no s’han fet bé i per tant, el que caldria fer és rectificar el traçat dels carrils dels vehicles o la situació d’aquests bol·lards i això no es fa, senzillament, perquè seria reconèixer per part de l’Ajuntament, que s’ha ficat la pota.

Que des de l’Ajuntament es trigui només uns dies a reposar els bol·lards trencats o doblegats en aquesta zona, està molt bé i demostra l’enorme eficiència que es té... quan es tracta d’una plaça cèntrica i per la que passa molta gent forastera.

Que totes les zones de Xàtiva no tinguen la mateixa consideració per part de l’Ajuntament, està molt mal, doncs és un greuge comparatiu per als ciutadans i ciutadanes que viuen en les zones menys “privilegiades”, per part dels serveis municipals.

Tot això ve al cas de que a principis de la passada setmana, una vegada més, en la Plaça de la Bassa, es va arrencar un bol·lard i un altre es va doblegar.

Hui, a primera hora del matí d’hui, la Brigada Municipal ha procedit a la seua restauració, tot just cinc o sis dies després de trencar-se, encara que en aquesta ocasió han trigat bastant, ja que altres vegades, s’arreglen a l’endemà o l’endemà passat a tot estirar.

En canvi, en el parc públic que hi ha en el carrer Pintor Jacomart, dos bol·lards estan trencats des de bastant abans del dia 5 d’octubre, que és la data en la qual es va obtenir la foto que hi ha a continuació...

... i a data d’hui, encara no els han reposat i això que només els separen 300 metres dels seus col·legues de la Plaça de la Bassa.

Per quina raó l’Ajuntament no tracta per igual a totes les zones de Xàtiva?

RESTAURACIÓ PAISATGÍSTICA?

A primers de març, el nostre Ajuntament començava amb LES OBRES DE RESTAURACIÓ PAISATGÍSTICA DEL ENTORN DELS MURALLES DE LLEVANT (Veure Xatibrut 07-02-2007 i 30-03-2007), obres que des de fa uns mesos ja estan finalitzades i el resultat dels quals no pot ser més lamentable.

No s’han tingut en compte les protestes i les concentracions de molts ciutadans i de moltes ciutadanes que es van portar a terme durant mesos, amb la intenció de dissuadir als nostres mandataris que tot allò que s’estava realitzant en les Muralles de Llevant, era un despropòsit i que l’única cosa que anaven a aconseguir era enlletgir aquell entorn i per descomptat, posar tones de formigó en un paisatge que no ho requeria.

Patrimoni, segurament per l’eco que aquesta construcció estava tenint en els mitjans de comunicació, va obligar a l’Ajuntament a estrènyer aquell camí de formigó (xatibrut 21-02-2007), però encara així, el despropòsit ha seguit endavant i segons sembla, el resultat no els ha agradat ni tan sols, als que han decidit la seua construcció.

Aquest estiu, quan miraves el pujol on es troben situades aquestes muralles de Llevant, donava la sensació que havien dues muralles distintes: una, la de tota la vida, en la part més alta del pujol i altra muralla un poc més a baix i que corresponia al que era en camí de formigó. Doncs bé, fa uns dies, mirant des de lluny aquest pujol, la sensació és que tornen a haver solament unes muralles, les de tota la vida.

Aquesta vesprada, hem estat veient el que havia passat amb esta segon muralla, es a dir, en el camí de formigó -in situ- i hem pogut comprovar el que anteriorment hem comentat: que no li ha agradat el resultat ni a qui han decidit invertir allí els 251.221,50 € de la subvenció de la Unió Europea.

I vostès es preguntaran, com sabem que no els ha agradat? La resposta és molt senzilla i solament cal veure el que allí s’ha fet. Estan intentant tapar l’impacte visual del camí de formigó, amb desenes d’exemplars d’una planta de creixement molt ràpid (ens sembla una varietat de l’espècie Fatsia, encara que no estem segurs d’això, però ho averiguarem). Aquesta espècie arbustiva de gran port i de creixement, com hem dit abans, molt ràpid, plantada en gran nombre a banda i banda del camí, està destinada a ocultar la vista del mateix, encara que al pas que anem, si no es preocupen de podar-les regularment, impediran també el pas per aquest camí i de poc els hauran servit els diners gastats.

Restaurar per definició és “posar una cosa en l’estat que estava abans” i els diners de la subvenció estaven destinats a la Restauració paisatgística de l’entorn de les Muralles de Llevant. Si això és així, per que s’ha plantat una varietat vegetal que res té a veure amb l’entorn?. Per què no s’ha repoblat tot el mal que s’ha fet durant la construcció, amb espècies existents en la zona?. Per quina raó s’ha alterat el paisatge amb aquestes plantes?

A la nostra manera de veure, perquè les espècies autòctones de la zona no tenen l’envergadura que desenvolupa aquesta planta i no ocultarien el camí, malgrat que al principi si que es van plantar espècies autòctones i es van assecar, segurament perquè l’estiu no era la millor època per als trasplantaments.

És a dir que el que s’ha fet no és una restauració paisatgística, és una alteració paisatgística i aquest no era la destinació d’aquesta Subvenció.

De totes maneres, l’estat del camí i l’exquisidesa dels seus acabats, clamen al cel: tub de plàstic entre les muralles, pedres soltes per tots els costats, forats que donen pànic, ferros que se surten del formigó, etc. etc.

A continuació es poden veure unes quantes fotos de com està en aquests moments el camí de formigó, és per tirar-se les mans al cap, a comprovar com es llancen els diners: un nou nyap, com totes les obres que es fan des del nostre Ajuntament.

Sincerament, algun dia ens agradaria poder felicitar a l'Ajuntament per haver portat a terme alguna obra pública “com Déu mana”, ben acabada i en condicions, però per poder-ho fer, tindran que fer un canvi radical en la manera de fer les coses... o esperar algun miracle.